SEGRE

Creat:

Actualitzat:

No són els vandalismes dels nois de la CUP els que posen en perill el turisme, sinó el model actual del mateix turisme, que es caracteritza per no subjectar-se a cap model, tret, en tot cas, del de matar la gallina dels ous d’or, aquest que s’inspira, al seu torn, en el de pa per avui i gana per demà.

Platges meravelloses, paisatges de somni, monuments fabulosos, ciutats bellíssimes, gastronomia variada i deliciosa o paisanatge en general amable i hospitalari amb el viatger, n’hem tingut sempre, i també un nombre crescut d’estrangers rodant per aquí a la recerca de tot això, o d’una part; però això de les turbes creuerils, de les masses àvides de diversió i de les multituds erràtiques omplint-ho tot, desvirtuant-ho tot, liquidant pel seu desproporcionat nombre la meravella, el somni, el fabulós, la bellesa, la gastronomia i fins i tot, en conseqüència, la mansa hospitalitat, no té res a veure amb el turisme, i sí amb la més desassossegant i brutal exacció.

Instal·lats, doncs, en el model de la gallina i del pa per avui, moment és d’adonar-nos que quan això s’acabi, i bona part dels vuitanta-cinc milions de turistes se’n vagin a un altre lloc, el pa que van produir se l’hauran emportat els especuladors, els propietaris pirates, els fons d’inversió, els propietaris de les cadenes hoteleres i de restauració, en tant que la gana es quedarà, per repartir-la, entre els treballadors que avui són explotats sense pietat en la indústria turística a canvi de plat i catre. I a Eivissa, ni catre.

Però encara que els beneficis econòmics d’aquest botí, d’aquesta degradació de la vida ordinària, estiguessin una mica més i millor repartits, des de quan els espanyols hem posat a subhasta la propietat i l’ús de la nostra casa comuna?

Des de quan de senyors, bé que pobres, hem esdevingut criats? Des de quan ens encadena el contracte pel qual els nostres fills o se sumen al servei del turista o han d’emigrar a la recerca de llocs de treball i vides de més aire? No sé des de quan passa tot això, però avui és així.

Això que s’ha anomenat turismofòbia no és, a falta de racionalitat política, més que un símptoma de l’instint col·lectiu de conservació: el pa d’avui té un gust amarg, insuportable, a gana de demà.

tracking