Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

APUNT ALIÈ
  • ESTHER ESTEBAN

Mares coratge

Actualitzada 09/08/2017 a les 08:58
Mares coratge

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Mares coratge

SEGRE

El cas de Juana Rivas, la mare d’un poble de Granada obligada a entregar els seus dos fills al pare, acusat de maltractaments, ha causat alarma en l’opinió pública i s’ha convertit en motiu de controvèrsia als mitjans de comunicació i les xarxes socials. Sóc mare i faria el que fos per protegir els meus fills d’un pare maltractador i, des d’aquest punt de vista, comprenc el que fan aquestes mares coratge disposades a tot perquè ningú no posi als seus fills les mans a sobre.

La fugida de Juana va començar el maig de 2016 quan va viatjar amb els seus dos fills, d’11 i 3 anys, des d’Itàlia, on vivien amb l’exparella i pare dels menors, fins al poble granadí de Maracena. Li va dir que se n’anava de vacances, va sortir del país amb el consentiment del seu marit Francesco Arcuri i no ha tornat.

S’ha ocultat per no haver d’entregar els seus fills –tal com havia decretat una sentència a Itàlia– i aquest dimarts mateix, al no acudir al jutjat per dirimir si ha incorregut en un delicte de retenció il·lícita de menors, el jutge va dictar ordre de detenció contra ella.

En tot aquest assumpte és fonamental valorar que el 2009 Francesco va ser condemnat a tres mesos de presó i es va dictar una ordre d’allunyament per un delicte de violència masclista, i el fet que anys després la parella reprengués la relació i se n’anessin a Itàlia no significa absolutament res.

Els detractors de Juana insisteixen que un maltractador no té per què carregar tota la vida amb aquest qualificatiu, que la justícia té com a fi darrer la rehabilitació i afirmen que la càrrega de la prova està en el fet ella mateixa el va perdonar i va tenir un segon fill amb ell. I què? Hi ha molts casos en què hi ha una reconciliació i això no significa que s’acabin els maltractaments físics o psicològics, les seqüeles dels quals són gairebé pitjors.

Voler criminalitzar les dones maltractades que tornen amb les seues parelles per haver-ho fet és una manera molt matussera de defensar els maltractadors i incriminar gratuïtament i doblement a les víctimes. O és que perquè hi hagi una equivocada reconciliació has d’aguantar el que faci falta fins que et matin a tu o als teus fills? Juana va esperar a tornar al nostre país per denunciar la seua parella novament per maltractaments i fa mesos que aquesta causa està paralitzada.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre