SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Des dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils, els perfils polítics d’Espanya han anat canviant de manera molt notable, fins al punt de presentar un panorama inèdit en els últims anys.

El que dic fa referència d’una manera molt especial al clima de relacions entre els partits polítics de tots els colors, que projecten un desconegut sentiment d’unitat que no hauríem imaginat mai. Només petites excepcions han sortit de la regla general, com és el cas de la CUP i de l’actitud islamòfoba de petites minories d’extrema dreta.

Els partits polítics, inclosos el Partit Popular i Podem, amb tot el sentit de la responsabilitat i deixant de banda discrepàncies normals en altres ocasions. Els mitjans de comunicació, bastant més assenyats del normal. La societat en general, també, si s’exceptuen disbarats com els d’algun capellà en un temple madrileny. Vull dir que l’exemplaritat ha estat la nota dominant a tots els ambients, i aquest és un motiu per mirar cap al futur amb una mica més de confiança i d’esperança que fins ara.

El mateix s’ha de dir de la població immigrant musulmana, sobretot la de Catalunya, a la qual s’ha vist especialment adolorida pels successos terroristes i preocupada, alhora, pel temor de malentesos que sempre nien en l’ànima de persones sense seny i sense cultura democràtica.

Però el més destacable des del vessant dels sentiments, aquests dies, ha estat l’espectacle televisiu de la gent, els polítics i les persones normals, que han passat, davant dels ulls de tots els espanyols, com a dipositaris d’unes virtuts que només es perceben en situacions com les que estem vivint, però no confonguem les coses pensant que els grans problemes d’una altra índole desapareixeran.

Aquesta nova experiència de col·laboració, unitat i, fins i tot, confraternització sens dubte serà molt útil per ajudar tots a veure el problema amb uns altres ulls. El millor i el pitjor de l’ésser humà s’ha posat en escena.

No tinc cap mena de dubte que tot el que ha succeït és del tot impossible que passi sense que hàgim après a mirar-nos les coses des de les altres perspectives.

tracking