SEGRE
República, o no...

República, o no...SEGRE

Creat:

Actualitzat:

És obvi que aquesta setmana passaran moltes coses. Començant per la declaració, novament, del major dels Mossos, Trapero, i dels dos Jordis, Sànchez i Cuixart, davant de la jutge Carmen Lamela, a l’Audiència Nacional, en el matí d’aquest dilluns. Que serà, sens dubte, un matí entretingut, per dir-ho lleument: perquè venç la primera convocatòria de l’ultimàtum de Rajoy a Puigdemont perquè digui d’una vegada si ha proclamat o no la independència de Catalunya, cosa que, posada en aquests termes, no deixa de tenir el seu què. Però, ja que les coses s’estan posant més aviat com a drama que com a farsa, reprimim les ganes de riure davant de tant disbarat i provem de disseccionar el que pot passar(-nos) aquesta setmana crucial.

El primer, és obvi que d’independència de Catalunya respecte a la resta d’Espanya no n’hi haurà, digui el que digui la CUP, que assegurava aquest llarg pont, provant de pressionar Puigdemont, que “dilluns, República”. Serà que no, han pensat molts i, per descomptat, Mariano Rajoy entre ells. Alguns mitjans aventuren què farà el Govern central en el cas, que considero improbable, que Puigdemont cedeixi davant de l’empenta de la CUP. Es parla de nomenar un supergovernador –citen Josep Borrell; no tinc ni idea amb quina versemblança– que prepara unes eleccions autonòmiques, potser al capdavant d’un govern provisional, de tècnics o de concentració, que desplaci l’actual. Això, esclar, suposaria que s’aplica el 155 de la Constitució, que, en la seua ambigüitat, deixa a l’Executiu central les mans lliures per destituir governs i crear-ne d’altres i, per descomptat, per destituir, almenys això, el molt honorable president de la Generalitat. Em sembla que, a hores d’ara, Puigdemont i el seu soci Oriol Junqueras saben que Rajoy està disposat, perquè no li queda cap altre remei, a fer això i més, si calgués. I tot això podria ocórrer si Puigdemont no fa marxa enrere, com sembla que li aconsellava el seu predecessor, Artur Mas, aquesta setmana mateix. I, esclar, em costa pensar que, llançat en la seua actual deriva, el molt honorable reculi. Encara que tampoc no em cap al cap que s’acabi estimbant en la foguera.

tracking