SEGRE
Més problema que solució

Més problema que solucióSEGRE

Creat:

Actualitzat:

Es comencen a sentir veus alarmades en alguns mitjans nacionals i fins i tot, diria jo, al cor mateix del Partit Popular. Sí, jo mateix vaig poder sentir-les aquest diumenge, quan es va conèixer que Puigdemont romania retingut per la policia alemanya quan provava de tornar al santuari de Waterloo. Es complica, pensen no pocs, això de tenir a la presó o a la fuga exterior tots els principals dirigents de l’independentisme, que, agradi o no, representen gairebé la meitat dels catalans, i mantenir, alhora, un rostre impenetrable rajoià d’“aquí regna la normalitat”. No, no regna la normalitat. Puigdemont, en la seua insensata galopada, i els restants sediciosos –no estic segur que siguin a més rebels, encara que ho digui Llarena, per perdó–, han pogut comprovar la força de l’Estat: aquesta setmana serà de passió, de veritat, per a Puigdemont, i no només per a ell i els seus incondicionals. També, segurament, per als que abominem de qualsevol partició en el territori espanyol, acatem les lleis i les decisions judicials –les critiquem quan ens sembla, faltaria més– i... pensem que les coses s’haurien de fer d’una altra manera. El mateix Felipe González, a qui he criticat molt –més d’una vegada m’ha mostrat hostilitat–, però que és l’estadista més gran que ha donat, després de Suárez, la transició, ho va indicar en la presentació de l’últim llibre de J. Almunia: tant de bo que el jutge Llarena no empresoni Turull i la resta, va dir (no gaires hores abans que Llarena els empresonés), perquè a l’independentisme no se l’ha d’empresonar, sinó guanyar.

No, González no hauria actuat com Mariano Rajoy, entregant les claus de Catalunya al braç togat de la llei, i encongint-se d’espatlles davant de l’empresonament –que a mi em sembla que al Govern central, ansiós de posar fi a l’aplicació de l’article 155, tampoc no li agrada, encara que no ho digui– de gairebé una desena de líders i l’autoexili de gairebé una altra mitja dotzena. La imatge exterior d’Espanya s’està ressentint, diguin el que diguin els portaveus oficials, davant de tot això: Europa no acaba d’entendre la magnitud del desafiament independentista contra l’Estat, i parla de restriccions a les llibertats. I no sembla haver-hi alternatives veritablement polítiques a la vista.

tracking