Pressupostos i eleccions

Tot indica que malgrat la impostada actitud refractària del PNB, el Govern tirarà endavant els Pressupostos. Els nacionalistes bascos volen salvar les aparences i esperen que Catalunya recuperi la normalitat política alterada després de l’aplicació de l’Article 155 de la Constitució que va permetre aturar el procés sediciós. Abans del 22 de maig, data límit per tenir un govern a la Generalitat sense repetir eleccions.

Analitzant algunes de les partides que compromet el Projecte es desprèn que Mariano Rajoy ha pres nota de les mobilitzacions dels pensionistes i del perill que per als interessos del Partit Popular suposa al tenir en contra una part potencialment molt nodrida dels seus electors tradicionals.

No és que el ministre Montoro hagi decidit tirar la casa per la finestra pensant en els pensionistes, però preveu una millora per a les pensions més baixes. És una alguna cosa més que un gest. És la constatació que ja som a la casella de sortida per a compromisos electorals molt propers (europees i les municipals).

El PP i els altres partits polítics són organitzacions que tenen com a primera preocupació la supervivència. Viuen per a la política però, sobretot, de la política. Per això a les cúpules dels partits desconfien dels sondejos.

El Govern que acumulava mesos amb el discurs de l’austeritat va canviar de relat quan van començar a creuar les dades d’intenció de vot (a la baixa per al Partit Popular) i les mobilitzacions al carrer. De pensionistes, de funcionaris i fins i tot de policies i guàrdia civils. Van sortir al balcó de Génova i, després de mirar el calendari, algú (probablement Javier Arenas), va deure recordar que el 2019 hi haurà eleccions europees i municipals afegint que qui guanya les municipals guanya les generals.

La resta de coses les ha explicat Montoro al Projecte de Pressupostos al qual, amb l’agilitat de l’espontani que salta a l’arena, Albert Rivera s’ha afegit per apuntar-se el gol i sortir a la foto. Ja tan sols falta que Pedro Sánchez llegeixi i analitzi les diferents partides. Pensant en el bé general, no seria bo que el PSOE negociés el seu suport a canvi de millorar les partides? Bo seria, però això no passa a Espanya. Una pena.