'Cimera' a La Moncloa

Penso que els contactes previs entre La Moncloa i la Generalitat per lubrificar la trobada d’aquest dilluns entre Pedro Sánchez i Quim Torra han estat clarament insuficients. I no precisament perquè la ministra Batet i la delegada del Govern central a Catalunya no ho hagin intentat. Aquests dies s’evoca molt la primera reunió entre Adolfo Suárez i Josep Tarradellas, que va anar molt malament, però de la qual, a la sortida, l’il·lustre exexiliat català va manifestar que havia anat “com la seda”.

Artur Mas li va dir a qui subscriu, el 2010, que l’independentisme era una cosa “anacrònica”. Dos anys després, s’embolicava en l’estelada. Per a súmmum, Rajoy es va tancar en el no tot el que provés d’obtenir el Govern català, i va donar tot el poder als togats.

Així que Sánchez haurà de transitar amb molt de compte per l’escullera: polítics presos o presos polítics, l’important és que l’empresonat Oriol Junqueras s’alça com a interlocutor inevitable en el futur; els recursos davant del Tribunal Constitucional presentats pel Govern central seran altre dels punts forts a tractar amb un Torra que ve a Madrid obligat a plantejar la inevitabilitat del referèndum secessionista, sabent que, expressat d’aquesta manera, mai no ho aconseguirà. I està, clar, el cas dels fugits o exiliats, segons qui defineixi el problema, que fins i tot la semàntica ens separa.

El cas és que Sánchez s’ha mostrat disposat a negociar i Torra –crec que és postureig, però ves a saber– es tanca en les seues posicions de màxims, incompatibles amb el que el Govern central li pot atorgar.

I sí, el Govern central té força per fer moltes coses. Fer decaure recursos davant del Constitucional presentats pel Govern Rajoy, per exemple. Que la Fiscalia General de l’Estat faci alguna cosa pels presos, encara sotmesos a la instrucció de Llarena. Anar propiciant un pacte fiscal i altres avantatges econòmics que, sens dubte, no els escauran a altres presidents autonòmics, per no parlar dels votants del PSOE a les altres setze autonomies.

El que Torra pot fer perquè la reunió surti bé és evident. La part dolenta, ja dic, és que entre Torra i Tarradellas hi ha mica més de distància que unes quantes lletres.