SEGRE
El test de l’11-S

El test de l’11-SSEGRE

Creat:

Actualitzat:

Encara que en ordre al rigor l’estadística posterior a una manifestació acostuma a ser el que la música militar és a la música, en ocasió de la que se celebra aquest 11 de setembre a Barcelona convindrà prestar la màxima atenció a les xifres. Del seu caràcter multitudinari –la comparació s’haurà d’establir amb la Diada del 2014, quan es va manifestar un milió llarg de persones–, en dependran unes quantes coses en la política catalana. Que és tant com dir en la política espanyola.

Si realment la demostració és massiva, l’eco polític de les consignes a favor de la independència, la república catalana i la llibertat dels “presos polítics” vindrà a reforçar l’al·legat secessionista del president de la Generalitat.

Si, al contrari, una observació objectiva del desplegament permet arribar a la conclusió que la convocatòria hauria punxat, aleshores seria del tot legítim extrapolar la dada a l’àmbit de la política concloent que les actuacions dels dirigents del procés haurien provocat l’afartament d’una part dels qui no fa gaire nodrien les files del moviment independentista.

Davant de l’eventualitat d’aquest segon supòsit, seria ingenu pensar que Quim Torra i els seus coreligionaris s’avindrien a reconèixer el fet. No ho farien públicament, però en prendrien bona nota.

No formen un bloc homogeni. Alguns dels líders secessionistes en algun moment han reconegut que una cosa és el discurs que proclama que “el poble de Catalunya” és majoritàriament partidari de la independència –Quim Torra i Carles Puigdemont així ho proclamen quan tenen una càmera al davant–.

Són significatives les paraules del diputat d’Esquerra Republicana Joan Tardà en què argumenta que si hi ha algun independentista tan ingenu o estúpid que creu que pot imposar la independència de Catalunya sense tenir en compte el 50 per cent de catalans que no ho són està completament equivocat.

En la política catalana fa anys que va sucumbir la veritat per donar pas a la manipulació a través de la reducció a mantres fàcils de penetrar en l’imaginari de la gent i més fàcils encara de la seua navegació a través de les xarxes socials.

tracking