Nova o vella política?

La crisi financera del 2008 –superada a tots els països rics en pocs anys– continua fent cops de cua a Espanya deu anys després. En aquestes condicions, el problema polític d’Espanya té un tronc amb una doble arrel econòmica, amb tres ramificacions en tots dos casos: atur, pobresa i desigualtat. Per què és doble aquesta arrel desestabilitzadora? Perquè en una gran part d’Espanya, la reacció política s’expressa recorrent al populisme com a potencial eina útil, i en una altra –Catalunya–, llançant-se en mans de l’independentisme. Una part dels catalans associen Espanya amb la crisi. A Catalunya sempre hi va haver i hi haurà nacionalistes i independentistes, però no seran tants quan decaigui la idea que fora d’Espanya viuran millor. De la mateixa manera, probablement tampoc no hi haurà tants seguidors del populisme en el conjunt d’Espanya quan el benestar sigui sostenible i majoritari. I quin és el veritable problema econòmic –i, per afegiment, polític– que condiciona l’agenda del país? La falta d’un model econòmic alternatiu al del maó.

Si hi hagués realment un nou model econòmic, no hi hauria raons per mantenir l’austeritat com a única política possible, però hi ha aquest model a Espanya? A dia d’avui, no. Se’n parla? Poc. Per això no hi ha polítiques a mitjà termini, modernitzadores i transformadores, a l’estil de les posades en pràctica a Espanya als anys 80 del segle passat. Tot es redueix al curtterminisme i per aquesta via no hi haurà resultats duradors. Als anys 80 es va fer política –i política econòmica– amb majúscules perquè es podia fer –hi havia marge dins d’Europa– i també perquè Espanya s’havia dotat d’un Govern amb majoria absoluta, capaç de prendre decisions que, vistes amb perspectiva, van ser històriques: l’adhesió a la llavors anomenada CEE i a l’OTAN, la reconversió industrial i la universalització de la sanitat i l’educació. Si Espanya vol sortir de l’encallador en què es troba ha de propiciar un Govern fort amb les idees clares. I, tret d’un error de la història, un Govern homologable al de les grans democràcies mai no interrompudes i econòmicament desenvolupades. Nova o vella política? Potser és millor democràcia i desenvolupament econòmic.