L'Espanya dels jubilats

La veritat és que no eren gaires les persones, majoritàriament d’edat avançada, que van assistir aquest dissabte a manifestar-se al davant el Tribunal Suprem i contra aquesta institució. També vaig poder sentir crits i llegir durs cartellassos contra la banca, contra els polítics, gairebé contra el sistema.

Era l’Espanya dels jubilats, que al davant del Suprem no devien arribar al miler, però que en representaven molts més sens dubte.

I amb Pablo Iglesias i Alberto Garzón intentant capitalitzar el descontentament, davant de l’enuig d’algun dels presents, amb qui vaig parlar, per aquesta okupació de la pancarta principal. Però, mentre aquesta manifestació discorria pel centre de Madrid, altres pel·lícules, subterrànies, es desenvolupaven en telèfons rojos i despatxos de partits.

Tampoc no és que s’hagi detectat un gran rebuig popular davant del fet que les maniobres orquestrals a la foscor hagin proliferat aquest cap de setmana a la recerca d’un consens polític per copar el pont de comandament dels jutges, el Consell General del Poder Judicial. Els seus vint representants responen a un pacte entre Partit Popular, PSOE i pot ser que el mateix Podem, i cadascun d’aquests pretén col·locar magistrats afins al seu ideari polític. Avui dilluns acaba el termini per fer pública la llista d’aquests magistrats, i abans del dia 4 de desembre hauria d’estar designat “l’home o, més probablement, la dona, que, substituint Carlos Lesmes, presidirà el govern dels jutges”, segons em va dir un magistrat que sabia el que s’estava coent. I, de passada, presidirà aquest Tribunal Suprem davant del qual es manifestaven dissabte aquests centenars de persones que majoritàriament eren, o semblaven, jubilats.

I és que els jubilats, que són cada vegada més, almenys en termes d’edat, també voten, i ja no és tan, tan segur que la gent major de seixanta-cinc voti massivament el Partit Popular. L’última enquesta coneguda suggereix que no només el PSOE, sinó també Podem es beneficien del suport de la gent gran.

Recordin que la popularitat, a les enquestes, dura el que dura, ehem, i que l’hi preguntin, si no, a Albert Rivera. I a l’Espanya dels jubilats, que és una de les cent Espanyes que et congelen el cor.