Sánchez, sense vacances

A les redaccions, entre els que han de planificar actes de la societat civil, en no poques empreses, el malson es diu agenda política. Com planificar esdeveniments, vacances, contractacions, amb una agenda oficial que gairebé ningú no sap com discorrerà? A Pedro Sánchez li queda molt per fer abans d’anar-se’n de vacances, i moltes coses passaran –esperem– d’aquí a l’èxode agostenc. Perquè ara gairebé tot està paralitzat, i encara rai que Espanya és un país que va aprenent a funcionar sense un Govern sòlid i estable.

Formats ja els governs municipals i la major part dels autonòmics –queden, fonamentals, Navarra i Madrid–, ara és el torn de Pedro Sánchez: ha de ser, moralment encara que no legalment, investit abans del mes d’agost. En menys d’un mes. Una altra cosa seria un monumental fracàs polític de tots. De tots.

Aquí està, aturada, no només la formació del nou Executiu: ja sonen quinieles amb noms potser impossibles, en funció de les aliances que aconsegueixi Sánchez, encara que l’interès se centri a saber si hi haurà o no ministres de Podem. Però és que hi ha altres decisions que comencen a ser inajornables: el relleu als serveis secrets, el director dels quals compleix el seu mandat d’aquí a una setmana. O el de la presidència del Tribunal Suprem i del Consell del Poder Judicial, que ja fa set mesos, set, que ha sobrepassat el termini de mandat.

Crec que a ningú li poden semblar secundaris dos assumptes que, com els esmentats, afecten l’essència de l’Estat. El mateix que l’activitat exterior –amb el ministre Borrell més pendent, com és lògic, del seu futur europeu que del Palau de Santa Creu–. O la relació entre Catalunya i el Govern central, que es degrada perquè ningú no vol trepitjar, mentre està en funcions, aquesta incòmoda plaça.

És necessari que totes les forces polítiques assumeixin que s’han de fer sacrificis per arribar a un resultat tangible i fer possible la investidura de Sánchez amb les menors pèrdues possibles.

I em consta que Gran Pacte d’Investidura es calibra entre membres de les executives dels partits, alarmades per la pèrdua de prestigi que estan experimentant les estructures polítiques. I és una llàstima, perquè no sé si podem seguir.