Si és que es veia venir

François Gallardo és un personatge peculiar amb tendència al friquisme que es va donar a conèixer com a inefable tertulià a Punto Pelota, primer, i El chiringuito, després, acompanyant Josep Pedrerol per la seua peregrinació per Nitro, Neox, La Sexta i, finalment, Mega. Tot i ser un mimat del presentador, va caure en desgràcia i, després d’un polèmic final, va deixar d’aparèixer en pantalla el 2015. Es va fer popular per les seues pauses, pels lents xarrups que feia a la tassa i, sobretot, per les agosarades exclusives rematades amb el crit: “I si no, desmenteix-m’ho!” No l’encertava mai, però com que cada dia deia una barbaritat més grossa que l’anterior, els errors quedaven aviat oblidats. En aquesta secció el vam batejar –crec que encertadament– com a François Nodoyuna, en memòria del cèlebre personatge d’animació. Ara que s’ha descobert que era un fals agent FIFA –l’aval de les seues exclusives–, demanen per a ell quatre anys de presó i 6.000 euros de multa per un delicte d’estafa de més de 12.000 euros. Un trist final per a una singladura que ja es veia que no podia acabar bé.