Una sèrie que promet

Èxit per partida doble per La casa de papel, que va estrenar dimecres Antena 3. A rebuf del Madrid-Atlètic de Champions –el primer capítol es va emetre immediatament després– va aconseguir una audiència bàrbara i, segon perquè la sèrie va demostrar un altíssim nivell en la línia de les produccions innovadores com ho van ser, en el seu moment, El ministerio del tiempo o Vis a vis, a la qual envien una picada d’ull cromàtica encara que substituint el groc d’aquella pel roig.

L’arrencada de l’estrena va ser espectacular. Una banda perfectament organitzada decideix fer el cop perfecte: assaltar la Fàbrica de Moneda i Timbre i, ja a l’interior, imprimir ni més ni menys que 2.500 milions d’euros. L’inconvenient és que hi ha ostatges i la policia envolta l’edifici. I aquesta trama ha de durar divuit capítols. O sigui que la tensió està assegurada.

A casa ens va sobrar aquesta música de fons que de vegades entorpia la correcta audició dels diàlegs i aquesta picada d’ull a la tarantiniana Reservoir Dogs en el detall de l’elecció dels noms del selecte grup d’atracadors. De moment la cosa promet. I molt.