Impostura, sí, però didàctica

Au, vinga, donarem per bo que els protagonistes del Me cambio de década (Antena 3) no són actors i són una família real escollida després d’un exhaustiu i conscienciós càsting i que les aventures del matrimoni i els seus tres fills –bé, el noi és un nebot– viatjant al passat, en aquest cas, a l’Espanya dels seixanta, són d’allò més espontànies... Bé, doncs no, a casa no ens ho creiem. S’observa massa impostura en els seus gestos i reaccions al descobrir com es vivia en aquest país fa gairebé seixanta anys. Als Vela- Cedena, a banda de fer-los circular en un 600, els han vestit, pentinat i maquillat ad hoc i els han introduït en un plató amb mobles i attrezzo de l’època, amb ràdio, amb un televisor en blanc i negre amb un únic canal i amb emissions intermitents, plats duralex i sense nevera (aquí s’han passat els guionistes, perquè tele potser no, però de neveres, n’hi havia a la majoria de les llars). L’apologia del masclisme (l’home és el rei de la casa), els col·legis sexistes i les festes van ajudar a crear una impostura evident, encara que, això sí, d’allò més didàctica per a profans.