Hi haurà una propera vegada?

“Hugo, tu has estat l’últim a sortir de la casa però se t’ha oblidat apagar els llums.” Aquesta va ser l’última frase de Jorge Javier Vázquez després de partir, fins al plató de Mediaset, el guanyador de la present edició de Gran Hermano. Premonitòria? Qui ho sap. Però del que no hi ha dubte és que aquesta entrega, la 18a, ha estat amb diferència la pitjor de la seua història, amb uns índexs d’audiència irrisoris que fan témer per la continuïtat del que, en la seua estrena, va ser qualificat com a experiment sociològic amb la convivència d’un grup de persones, sense contacte amb l’exterior i aïllades durant tres mesos a l’interior d’una casa. Les dos primeres edicions van ser tot un èxit però, en les successives, els concursants arribaven a Guadalix de la Sierra ja aviciats, sabent les estratègies a continuar ajudats per uns guionistes que manipulaven i teledirigien els participants en nom de l’audiència i partint d’escàndols, edredonings i mals rotllos. La marxa de Mercedes Milá tampoc va ajudar a redreçar la nau llastada pel dolce far niente dels vulgars concursants.