Per què m'agrada el Tour

És veritat que prèviament cal passar per caixa, però al llarg de les etapes es mostra el millor de cada zona de passada.

Dimarts, per exemple, per citar-ne un cas, amb final a Zarzeau, salivàvem amb el pas pel golf de Morbihan, a la Bretanya, el paradís de les ostres. Les millors.

Ja ho havíem advertit. El Tour és sinònim d’estiu i, per a molts experts en temes de salut, el millor instrument per disfrutar d’una plàcida migdiada, còmodament assegut al sofà, encantat per les imatges –acomodats, s’entén– i els comentaris de fons, a tall de sordina, de Carlitos de Andrés i Perico Delgado, que fa ja tant temps que ho fan, i a més bé, que formen ja part de la quotidianitat de la família. Però anant una mica més enllà, i acceptant que un estiu sense la volta ciclista a França no és estiu ni és res, cal indicar que hem vist molt poques vegades, per no dir que cap, una retransmissió esportiva tan ben feta i amb imatges tan espectaculars com la de la ronda ciclista gal·la, i sobretot, una promoció turística tan ben pensada com la del Tour.