Més VAR i menys bar

El postpartit del Barça-Girona va esdevenir un gegantí BAR en el qual suposats i equànimes analistes es van convertir, segons els seus colors, en partidaris o detractors de la tecnologia aplicada al futbol. Sentint diverses ràdios, veient la televisió i llegint diaris aquest dilluns, la veritat, per moments vaig sentir veritable vergonya aliena.

Jardiel Poncela ho posava en boca del Suprem Faedor de l’Antic Testament a la seua magistral novel·la La Tournée de Dios (lectura que em permeto recomanar, parafrasejant el mestre, a la classe política i als imitadors d’artistes de cabaret). “Anheleu tenir una llei i tan bon punt la teniu ja penseu a derogar-la.” Doncs això és el que està passant amb el VAR. Posàvem el crit al cel demanant-lo per posar límit a les teòriques injustícies arbitrals i ara ja no ens agrada quan el seu veredicte, que hauria de ser inapel·lable, no s’ajusta als nostres desitjos i preferències. Això era una cosa que es veia venir perquè forma part de l’ADN carpetovetònic. Això és. El VAR és bo quan ens dóna la raó i un error quan ens la treu.