Un vas mig buit

Després del Barça-Cultural Lleonesa per la televisió, sense canviar de canal, vaig caure a l’última entrega, la finalíssima, d’El got d’aigua, un innocu i light concurs (per anomenar-lo d’alguna manera) en què es buscava, al llarg d’onze setmanes, el suposadament millor orador de Catalunya, en català per descomptat, després d’un meticulós càsting entre estudiants i universitaris, dels dos sexes, d’entre 15 i 22 anys. Samantha Vall ha estat la presentadora del programa amb Alba Florejachs i Gemma Lligadas com a coachs i jurat comptant per a la final amb Josep Cuní en persona com a convidat d’honor. Sense haver-lo seguit més que a la recta final, el programa ens va semblar insubstancial i amb molt poc atractiu. Molta impostació i poca espontaneïtat vam veure en els candidats. No ens estranya, doncs, el seu fracàs en audiència i en crítiques. Home, posats a buscar ganxo i audiència, molt millor hauria estat fer el El got d’aigua amb l’actual nòmina de polítics que hi ha en actiu. Molts consells d’oratòria haurien necessitat els experts per no caure eliminats a la primera de canvi.