Per un plat de llenties

Cadascú és molt lliure de fer de la seua vida el que vulgui, però produeix certa esgarrifor veure com saludats televisius (que no arriben a l’estatus de coneguts) són capaços de vendre totes les seues intimitats per un mòdic preu (com més vegades et poses a l’aparador, més baixen els honoraris) sense el més mínim rubor i/o escrúpol. Un dels més flagrants casos d’impúdica exhibició pública el tenim en Juan Francisco Kiko Matamoros (Madrid, 1956). Va començar a l’ombra del seu germà bessó Coto –que va assolir el seu zenit a Crónicas Marcianas i que, ara, de forma assenyada viu apartat del mundanal soroll–, i després d’enriquir-se venent intimitats alienes es va adonar que, com les seues, cap. Després de retirar-se de les xerrameques del dia a dia de Sálvame i del Deluxe, va fer un pas més i ara va de convidat d’honor explicant-ho tot sobre el seu passat, present i futur posant dins del paquet la seua ex Makoke, que és el seu clon però en versió femenina, i el seu fill, amb qui es munta unes baralles tremebundes. I així fins que Mediaset vulgui.