Una campanya esgotadora

Acaba de començar la campanya electoral i ja n’estem cansats. Segurament perquè de fet estem en campanya des de fa molts, moltíssims mesos. Sense treva ni descans. I això, ja veuen, cansa molt. Com s’espera d’ells, els mitjans de comunicació tradicionals i digitals es bolquen fins a l’extenuació amb especials en els quals s’analitzen el que diuen i fan els candidats. Aclaparador. La d’aquest any, posats a destacar-ne alguna cosa, sorprèn pel protagonisme que està prenent la Junta Electoral, que, a semblança del VAR futbolístic, anul·la i concedeix gols a preu fet. Però també s’està observant, en una espiral de violència verbal que creix sense parar, que serà, ho està sent ja, una campanya bruta. I de vegades ridícula. Les denúncies a TV3 ja cansen (la penúltima, per un documental emès abans de començar la campanya és absurda); l’acció de la falsa agència de viatges atacant Pedro Sánchez, que es va muntar el Partit Popular, no té nom i el tema d’utilitzar (en contra) les filles del candidat del PSOE, una grolleria. I el tema de “prisis polítiquis”, ridícul.