En record d'Andrés Montes

La setmana passada, dimecres per ser més exactes, es van complir deu anys de la mort, en circumstàncies mai aclarides del tot, del radiofonista Andrés Montes (Madrid, 1955). Potser existeix una generació, la més actual, a la qual no sona de res aquest fill de gallec i de pianista cubana que va saltar a la popularitat quan el desembre del 1995 va ser la veu dels partits de l’NBA al Canal+ al costat d’Antoni Daimiel i Santiago Segurola, i la va consolidar quan el 2006 va saltar a La Sexta per fer-se càrrec del Mundial de Futbol d’Alemanya i de bàsquet del Japó, els dos aquell mateix any. Va trencar motllos en la manera com feia de locutor amb un ritme vertiginós i despreocupat farcit de falques tant en el futbol com en el bàsquet i la seua manera de posar malnoms als jugadors: qui no recorda el seu ratatatatata, en el moment d’un triple o el terme tiki-taka per al futbol i que ara tothom utilitza gratuïtament. Tanmateix, nosaltres ens quedem amb la seua frase de comiat: “La vida pot ser meravellosa.” En els seus últims anys, per desgràcia, per a ell no ho va ser.