Un tancament que fa mal

Ja no ens ficarem en si el Club Banyetes era gaire costós per a les depauperades arques municipals. Probablement sí, però sempre hem pensat que, en casos com aquest, no tot ha d’ajustar-se a un mer balanç econòmic: tant d’ingressos, tant de despeses, perquè el que ha aconseguit el Club Banyetes en els seus tretze anys d’història, des de la seua fundació allà al 2006, no té preu. O no pot comptabilitzar-se en euros.

Déu n’hi do, tenir 16.000 socis, molt més enllà de la seua demarcació original! Darrere d’aquests 16.000 nens i nenes s’amaga un sentiment aglutinant entorn d’un caragol i els seus amics, i les seues aventures que convidaven a somiar i, els més petits, a divertir-se amb els seus jocs i cançons (de fet va arribar fins i tot a tenir un musical propi que es va estrenar a la Llotja) i un programa de televisió, que es gravava als estudis de Lleida TV. Repetim, pot ser que no quadressin els balanços, però quan al gener, si la Paeria no fa marxa enrere, s’apaguin els llums del Club Banyetes a més d’un nen se li escaparà una llàgrima. I això, la veritat, no està bé.