Embafament!

Estem convençuts que tot això obeeix a la millor de les intencions i que mal dades com van les coses pretén ajudar-nos a suportar-ho al millor possible, amb solidaritat, altruisme i amb objectius benèfics, però a hores d’ara, almenys a casa, ja no és que ens produeixi indiferència, sinó veritable embafament veure a la televisió, cada dia i a tota hora, les mateixes coses. Enumerem la llista: futbol vintage del qual evidentment només veiem els partits en què guanya el nostre equip preferit (per als altres, aquells en què perd, encara no tenim prou desenvolupat el sentit del masoquisme); admirar proeses com els 1.500 metres lliures en banyera, la marató en escala o l’escalada lliure a les golfes; monades i posturejos diversos al balcó; campionats de parxís i joc de l’oca online; premis de motociclisme virtuals (en el seu dia vaig pujar el Lleida a Primera al FIFA Player i encara és hora que algú hagi vingut a fer-me un reportatge) o el sermó setmanal de Pedro Sánchez.