Inefable Ana Rosa

La veritat és que no som gaire d’Ana Rosa Quintana (Madrid, 1956), com tampoc de Susanna Griso. La nostra desafecció se l’ha guanyat a pols com a telepredicadora des del seu púlpit de Telecinco. La “reinona” dels matins televisius des de la ja llunyana marxa de María Teresa Campos, pontifica sense rubor ni escrúpols portant sempre l’aigua al seu molí, o el que és el mateix, fotent canya a Pedro Sánchez. El seu entorn televisiu, per alguna cosa la productora és seua, s’ha convertit en l’hàbitat natural de la presidenta de la Comunitat madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que es passeja pel plató d’El programa de Ana Rosa com si fos casa seua o el seu actual apartament de superluxe en el qual passa els rigors del confinament, i la defensa tantíssim que no ha dubtat a fulminar un dels seus col·laboradors, Antonio Maestre, per criticar-la en viu i en directe. Creadora impagable de frases per a la posteritat (en això rivalitza amb la seua amiguíssima Ayuso), la penúltima ha fet furor a les xarxes: “El coronavirus encara no té vacuna, i tampoc no en té la sida i d’això fa deu anys, no?”