Secundaris en alça

Ara mateix, el pes de la quarta temporada d’El Ministerio del Tiempo el porten els personatges secundaris de la sèrie de TVE, que continua sense igualar els nivells d’audiència de les tres primeres. El tercer capítol, fluixet, la veritat, com ja vam escriure en el seu moment, se salvava per l’excepcional escena final en la qual, a la Granada del 1979, García Lorca (sensacional Ángel Ruiz dient tantes coses sense obrir la boca) s’emocionava sentint Camarón cantar la seua Leyenda del tiempo i pronunciar, que ja s’ha fet viral, “he guanyat jo, no ells”. Al capítol de dimarts, un altre secundari del Ministerio, el pintor Velázquez (també excel·lent Julián Villagrán), va deixar bocabadats els espectadors passejant-se pel Museu del Prado fins a arribar davant de Las Meninas i sentenciar: “La veritat és que em va quedar de puta mare.” Va ser el millor d’un capítol en el qual Picasso apareixia tan actiu sexualment com Felip II a l’anterior. I vam veure ja l’Anacronópete creat per Enrique Gaspar y Rimbau el 1887, vuit anys abans que la màquina del temps d’H.G. Wells.