(In)coherències

A l’hora d’escriure això desconec si es manté o no el veto de la jutge d’instrucció que impedeix el tancament amb pany i forrellat del Segrià. Tampoc vull arribar a l’espontània exclamació d’un client del bar on solem dinar d’“una santa, és una santa” seguit de la petició de barra lliure per a sa senyoria a tots els establiments de restauració de la zona. En qualsevol cas, sí que he d’expressar que feia molt, moltíssim temps, que un entrepà, el cafè i el posterior xarrup no em sabien a tanta llibertat com el d’ahir al Toni’s.

Gairebé tanta com quan als anys setanta corríem (en comptades ocasions, no exagerem) davant dels grisos, o el primer petó, consentit per descomptat, en la nostra etapa adolescent. Però és que fa bullir la sang el tractament dels mitjans de comunicació televisius, de Barcelona cap enllà, criminalitzant temporers, empresaris fructícoles i lleidatans en general quan la situació és igual o pitjor en altres punts de Catalunya. Em ve a la memòria aquella nefasta frase de Sheridan: “El millor indi és l’indi mort.”