Enric Hernández, el breu

Enric Hernández (Tortosa, 1969) no va començar amb bon peu el 2019 com a director d’Informació i Actualitat de RTVE, marcat pel seu controvertit currículum i enfrontat frontalment als treballadors de la casa. Mal inici clarament.

Però sens dubte la seua estada a la casa va anar a pitjor. Van augmentar les lluites amb els professionals de Torre España i, a més, les seues iniciatives van ser un fracàs encadenat.

Va malament el matinal La hora de La 1, amb la lleidatana Mònica López al capdavant (els seus programes amb els rètols del programa ja formen part de la història negra de la televisió); va pitjor el diari Las cosas claras, amb Jesús Cintora, i van haver de ser cancel·lats (o traspassats al calaix de la matinada) els seus projectes amb Àngel Llàcer (Bloqueados por el muro) o La primera pregunta amb Pilar Eyre, que encara rai que va salvar el seu prestigi mediàtic amb el llibre sobre l’emèrit, per no parlar del fiasco amb el seu pla Operació Catalunya per rellançar Sant Cugat, amb el que havia arribat a ser. El cas és que ha estat defenestrat i substituït per Mamen del Cerro.

Sort..