Una llança en favor de La 2

Certament, TVE està en hores baixes. Les seues audiències, sota mínims, gairebé residuals.

El prestigi en informatius, nul. El seu Proyecto Catalunya, un desastre.

De la seua graella televisiva se salven molt poques coses. Clar que sempre ens quedarà La 2, una cadena per a una selecta minoria, amb els seus recurrents documentals, el seu incombustible Saber y ganar, encara que ja es vegi més com una peça de museu que per una altra cosa, i..

la programació de clàssics del cine els dilluns a la nit (fins no fa gaire s’emetien els dimarts) que ens permet reconciliar-nos amb la pública i retrobar-nos (per a alguns, més joves, potser és descobrir-los) amb títols que van marcar la nostra infància o adolescència bé a les sales de cine o davant del televisor (en blanc i negre, per descomptat). Potser li falta, com a guarnició, un debat, sobre la pel·lícula o sobre el tema, però llavors ja seria l’enyorat ¡Qué grande es el cine! o la mítica La clave.

En qualsevol cas, cal donar-li les gràcies a La 2 i al responsable de la idea per fer possible que puguem gaudir amb el cine en majúscules.