De veritat era un homenatge?

A casa no donàvem crèdit al veure el Lazos de sangre (La 1) dedicat a Concha Velasco. En lloc de ser un homenatge a una de les millors actrius que ha donat aquest país i que acaba de retirar-se dels escenaris als 81 anys, semblava una revisió d’aquella cutresa de Telecinco de fa uns anys anomenada Hormigas blancas. I si ho era, allò de l’homenatge, no ho va semblar en absolut.

Mira que Concha dona molt de si. De ser la chica ye-ye (cançó inclosa) als seus èxits en el cine en les comèdies dels 50 i 60, la seua llegendària sèrie televisiva Teresa de Jesús de Josefina Molina i, sobretot, els seus èxits teatrals: Filumena Marturano (al paper que va enaltir Sophia Loren), Mariana Pineda o Las arrecogías del beaterio de Santa María Egipciaca. Doncs no.

Sobre això van passar de puntetes per centrar-se en la seua vida amorosa (José Luis Sáenz de Heredia, Juan Diego, Manolo Escobar –el seu gran amor– i el seu turbulent matrimoni amb Paco Marsó) i en el seu intent de suïcidi evitat in extremis per Andreu Buenafuente. La veritat, Concha Velasco es mereix un altre programa millor..