Tenim memòria de peix

Més que consumir, devorem informació com si no hi hagués un demà i vint-i-quatre hores després de fer-ho l’hem substituït per una altra i així en interminable bucle. L’altre dia Jaume Capdevila, Kap en la seua tira de La Vanguardia, ironitzava sobre l’evolució del tractament de la guerra d’Ucraïna a la portada dels diaris: pàgina sencera, mitja pàgina, un faldó i finalment un minúscul breu. Ara, superats ja Pegasus i el Catalangate, el que es porta és el festival d’Eurovisió en un debat, amb o sense fonament que mai se sap, sobre si els representants d’ucraïnesos Kalush Orchestra guanyen de carrer el festival o si als que quedin segons se’ls donarà tractament de primers davant d’aquesta inqüestionable victòria. I el mateix passa amb la representant espanyola Chanel, que ha passat d’injuriada a ser símbol patri amb el seu SloMo i la torera taurina. Ara mateix algú recorda el polèmic Benidorm Fest, Rigoberta Bandini o les Tanxugueiras? La veritat és que no. Ara el que treu la son és saber si acabarà cinquena o quarta. I així anem.