Retorn a Alcàsser

Veient el programa Y ahora Sonsoles de divendres passat a casa ens va fer la sensació de viatjar al passat fins aquell infame 27 de gener del 1993 en què la televisió va creuar una línia roja, de la qual encara no ha tornat, creant la televisió porqueria en el programa en directe d’Antena 3 De tú a tú, amb Nieves Herrero al capdavant, portant micros i càmeres al funeral de les menors assassinades a Alcàsser. Que una nena de dotze anys mori d’una peritonitis no detectada, després de tres visites a urgències, en un hospital de Castelló, és per posar-se les mans al cap i desitjar que no torni a repetir-se mai més. Sonsoles va impartir docència al plató amb experts explicant què és la peritonitis, com es detecta i quin protocol d’urgència s’ha d’aplicar i quins són els passos que cal seguir després de les denúncies presentades.

Fins aquí, correcte. Però el que no és acceptable és portar les càmeres al domicili de la nena morta per reflectir en directe les emocions dels pares, avi i familiars. La sensació era que es buscava l’audiència a base oferir morbo pel morbo.