Por política

Un problema polític és políticament que s’ha de resoldre. Cert. Doncs dilluns, Francesc Homs, cap de llista i portaveu del PDC a Madrid, era interrogat pel Tribunal Suprem per la seva implicació en el 9-N, per aquella consulta que ni era vinculant ni tenia transcendència altra que la curiositat de saber quants ens mobilitzàvem per un sí o per un no a la independència. Quina justícia és aquesta, la dels alts tribunals, que fa la feina a la política? Per posar urnes per a un referèndum no vinculant els alts magistrats, acatant ordres polítiques, s’avenen a cridar a declarar responsables polítics?

El que és cert, però, és que no podem parlar de politització de la justícia tota. Si més no diria que caldria diferenciar entre els jutges que exerceixen la seva jurisdicció dia rere dia de manera professional sobre divorcis, robatoris, agressions, etc., sense acatar cap ordre; perquè quan la qualifiquem de polititzada, segurament ens referim al Consell General del Poder judicial –que és el govern dels jutges, elegit per partits polítics–, als alts magistrats i als alts tribunals. Que aquesta alta magistratura s’avingui a aplicar justícia per voler resoldre temes polítics, que s’han de resoldre amb l’intercanvi de les idees i, doncs, amb el debat i amb votacions, evidencia com de poc madura i poc assentada que és la democràcia a Espanya. Altrament, s’hi negarien. I doncs? El problema rau que es permet que els partits polítics, d’allà i d’aquí, facin nomenaments per ocupar càrrecs d’aquesta altíssima responsabilitat. Ho fan i ho volen fer. De moment, veiem que els governs de l’Estat, el tema polític de Catalunya no el volen resoldre políticament. Tenen por. Por d’un sí, tant el PP com el PSOE. Perquè tot arrenca amb Zapatero, no ens volguéssim pas desmemoriats ancestrals, ara. Però per al govern Rajoy i per a la seva cort judicial, sota la sacrosanta Constitució, tot aquell que gosa contradir el veredicte d’un inquisidor és tingut per heretge. Perquè aquest govern Rajoy se serveix de la moral del poder, aquella segons la qual el poder vol dir el dret. Si no fos això, Francesc Homs no la tindria, la sensació que la sentència pel 9-N ja és dictada. Hem d’exigir separació de poders i defensar el judicial. Altrament, no l’assentarem, la democràcia.