SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Tenim tendència a la immediatesa. Com que vivim d’incerteses a nivell internacional, nacional i local, són les veus més properes les que ens commouen amb més o amb menys complicitat. Sami Naïr o Josep Ramoneda són dues opinions, les seves, respectades quan parlen de la pèrdua d’autoritat d’Europa a nivell endogen i a nivell exogen. Com que les empreses mediàtiques i el capital són els poders, el vell continent, més enllà de crisis econòmiques –que rebroten–, d’escissions i d’acollides humanitàries, viu l’ensulsiada pel creixement del mercat asiàtic. I aquest és un joc de caixes xineses que afecta economies i polítiques nacionals; conseqüències que pateixen, doncs, les polítiques i les economies locals. Però no només per raons externes. És evident que les comunitats locals tenen els governs a l’abast, sabent que no tot és del gust de tothom, i que en un Ajuntament hi fa política tant l’equip de govern com els grups de l’oposició. Que una bona oposició, amb bons lideratges, el tomba, un equip de govern, en els següents comicis, si la ciutadania demostra descontentament en la gestió i en les polítiques que li apliquen. Si no n’hi ha, de relleu, llavors cal preguntar-se el perquè. Léon Blum, el polític francès de família jueva detingut pel govern de Vichy, deportat al camp de Buchenwald, però alliberat pels aliats, en el llibre que va escriure a la presó de Bourrassol, al fort de Pourtalet, l’any 41, deia: “Nosaltres treballem en el present, però no pas per al present”. I és certament això, el que fan els governs amb ambició, gestionar, que vol dir governar el dia a dia, el present; però la política, com deia Nietzsche i citava Lévinas, ha de tenir com a premissa “que el futur i les coses més llunyanes siguin la regla de tots els dies presents”. Ara que Merlí ha posat la filosofia de rabiosa actualitat, i que opinions com les de David Fernández o Xavier Antich, des del Racó de pensar amb Mònica Terribas, s’han fet encara més referents, compartim amb ells i, sempre, amb Lévinas, “que hi ha baixesa en una acció que no es concep sinó per a la immediatesa, és a dir, per a la nostra, de vida. Ara bé, actuar per a les coses llunyanes des del present és, sens dubte, el cim de la noblesa”. Estructures racionals, en deia Paul Valéry. Per això estem en procés.

tracking