Estructures sòlides

El despertar de la primavera ens porta, en haver fet el tomb de l’any, que sembla reblat al moviment circular, el dia del llibre: títols nous d’autors consolidats i novetats de noms que comencen. Però l’arribada de la primavera vol dir, també, aquí, l’atorgament de les Creus amb què el govern de la Generalitat distingeix persones o entitats que pels seus mèrits han prestat serveis destacats al país en defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.

De fet, al costat del Premi Internacional Catalunya i de la Medalla d’Or de la Generalitat, la Creu de Sant Jordi està considerada una de les distincions més reconegudes que es concedeixen a Catalunya, perquè totes les cultures tenen un reconeixement per a aquells seus que se n’han fet dignes, de ser reconeguts pel seu país, en nom del seu govern. Sempre n’hi ha de discutibles. De molt discutibles.

Enguany, més d’una vintena d’entitats, entre les quals el Club Natació Reus Ploms, el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya o l’Espai Guinovart d’Agramunt, compartien guardó amb personalitats com Pilar Busquet, la primera síndica d’Aran, l’actor Josep M. Pou, el llibreter Guillem Terribas, la llibreria Serret de Vallderoures o l’ínclita escriptora i farmacèutica Rosa Fabregat. Per a la qual, com per a la resta dels qui he citat, es tracta d’un més que merescut reconeixement.

Cinquanta-tres Creus són moltes Creus, però ni que siguin a títol personal, com és el cas de Rosa Fabregat, és innegable que en aquest seu reconeixement hi veiem la molta de gent del país que és reconeguda per la seva professió i, alhora, per la seva vocació. Rosa Fabregat ha estat cada dia de la seva vida laboral exercint de farmacèutica, de laboratori, primer, i des de la farmàcia de Llorenç del Penedès fins a la seva jubilació; però paral·lelament ha bastit tot un univers literari que li ha permès de fer-se un nom en el cànon de la literatura catalana amb obra editada, reeditada i traduïda. I entre una cosa i l’altra, família i casa.

Són moltes Creus, però sense aquesta base d’unes estructures tan sòlides rere façanes tan significants, el país no hauria pas pogut arribar on és. I és que la base de les institucions és la societat civil. Per empènyer-les si toca i per protegir-les quan cal.