La Inquisició que torna

A la vida tot té valor per oposició. I en diem sort o en diem desgràcia segons el benefici o el perjudici que n’experimentem. Aquesta, possiblement serà la setmana més dura de la presidència de Carles Puigdemont, i no pas per la celebració diumenge del referèndum, sinó per l’actuació d’un Estat que es protegeix assetjant judicialment alcaldes que fan el que fan sempre que hi ha eleccions. Aquesta acabarà essent una setmana no gens fàcil per raó d’un Estat que persegueix i obliga a identificar-se ciutadans que enganxen cartells, no en edificis patrimonials, sinó als balcons de casa seva. Serà una setmana de tensió continguda per l’actuació d’un Estat que intervé paperetes i investiga aquells que dupliquen pàgines web. Aquesta serà segurament la setmana més difícil del president Puigdemont al capdavant del govern de la Generalitat també per raó d’un Ministeri Fiscal que ordena als Mossos que investiguin els responsables dels col·legis electorals; i, també, perquè la maquinària de l’Estat és la responsable d’un atac greu i frontal contra la llibertat d’expressió i d’informació, món professional, aquest, de Carles Puigdemont. Aquesta actitud del govern Rajoy respecte Catalunya és una actitud de renúncia de la política, practicada, això sí, amb aires de censor. I, és clar, en un país contrareformista com és Espanya, enguany que commemorem els 500 anys de la Reforma de Luter, no oblidéssim pas que, encara avui, tot aquell que gosa qüestionar el veredicte d’un Inquisidor hi és tingut per heretge. Per això els sembla que cal anar “a por ellos”. Aquesta renúncia a la política i aquesta voluntat de l’autoritat espanyola, de renunciar, en compliment del seu deure, a voler saber què passa a Catalunya del 2010 ençà, amb la connivència del PSOE, els porta a no voler admetre que cal tenir sentit del que és sagrat per cometre sacrilegi i que cal creure en el culte per poder-lo profanar.

L’Espanya hereva del franquisme no ha acceptat que la democràcia ni és un absolut ni és un projecte de futur. És un mètode de convivència civilitzada, tal com destacava Octavio Paz. Raó per la qual és que el president Puigdemont deia a France Inter que diumenge “hi haurà urnes, hi haurà paperetes i, el que és més important, hi haurà votants”. Certament, nosaltres hi serem.