El president ens convida

I la invitació és feta de Copenhagen estant a tots els demòcrates i, sobretot, al govern Rajoy i a la cort que l’assisteix, perquè pugui, essent com és el cap de llista de la formació que pot formar govern, ser investit en el ple de dimarts, que se li garanteixi tota normalitat democràtica per poder tornar, poder formar govern i començar diàleg amb el Madrid de Rajoy i amb el de Sánchez, és a dir, amb el Madrid polític, econòmic, financer i mediàtic, perquè malgrat la ràbia contra les accions i les actituds del president Puigdemont que bona part de la ciutadania espanyola no pot dissimular, ara ja no és la independència de Catalunya el que està en joc (ho he dit i repetit en aquest mateix espai manta vegades, perquè, tant seva com nostra, és la democràcia que està qüestionada.

I és del tot evident que aquestes garanties de normalitat que demana el president no les reivindica només per a ell, en el seu jo hi van implícits Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, que ja porten cent injustos dies de presó, el vicepresident Junqueras i el conseller Forn, les conselleres Ponsatí i Serret i els consellers Puig i Comín. I és que si tenim en compte que ni la Junta electoral ni el 155, que tot ho mana, no han qüestionat que presó i exili fossin impediments no només per formar part de les llistes de les eleccions al Parlament convocades sota l’autoritat espanyola, sinó d’encapçalar-les, com ha estat el cas de Carles Puigdemont i d’Oriol Junqueras, la qual cosa vol dir que calia contemplar la possibilitat de guanyar o que l’aritmètica els pogués confiar formar govern, tal i com ha passat amb JuntsxCat, ara, la justícia i la política espanyoles els cal actuar com a demòcrates i permetre que els electes ocupin escó, votin, es formi govern i arrenqui legislatura.

I com que ara, i aquesta acotació temporal s’emmarca fins al ple d’investidura, no és la independència l’objectiu de negociació, sinó assumir el legítim resultat electoral, que vol dir atendre la voluntat popular, perquè la grandesa de la democràcia és que el ciutadà, amb el vot, pot fer canviar l’arc parlamentari, la invitació del president ens obliga, a tots i cadascun dels demòcrates, a reivindicar el resultat de les urnes. I plantar cara en defensa d’un dret fonamental. ¿No l’atendrem, la invitació?