SEGRE

Creat:

Actualitzat:

En les enquestes que ofereixen prioritats d’interès ciutadà, els polítics no ascendeixen. Els polítics, no la política. I el matís és important perquè no vol dir que es qüestioni la governança, sinó que allò que preocupa és qui governa o aspira a governar els afers públics. Són, doncs, aquells que s’hi dediquem, els qüestionats, no pas el noble art de la política. Caldria, llavors, preguntar-se –i respondre’s– el perquè d’aquest descrèdit. ¿Per què aquesta manca de confiança? ¿Per què aquest “tots són iguals”? ¿Què ha passat perquè en una democràcia jove, havent viscut una foscor tan llarga, els ciutadans se’n distanciïn, quan al polític se li ha de tenir tota la confiança? La credibilitat la tenim quan són les accions i les actituds allò que ens justifica les idees, i no a l’inrevés.

Verbalitzar el que pensem costa ben poc, però cal que les accions i les actituds no ens contradiguin, altrament passa allò tan cert que deia Josep Pla quan destacava que en un poble val més no tenir cap idea que canviar d’opinió. Ens val un exemple: la dedicació a la política tothom coincideix en què no és una professió sinó un parèntesi en la vida professional per a una voluntat de servei, argumentació que s’avala en un període d’unes dues legislatures. Però si els mateixos actors que ho verbalitzen ho incompleixen, de què parlem? Si aquestes contradiccions entre el que es diu i el que es fa, només a nivell de formalitat, ja no es compleixen, com no ha de créixer el descrèdit quan les incongruències s’esdevenen a nivell programàtic.

Quina és la visualització d’assumir errors i de depurar responsabilitats? Les urnes! La sort de la democràcia és que el ciutadà amb el vot pot fer canviar els arcs parlamentaris. Quan s’incompleixen els programes, quan no hi ha hagut projecte sinó continuïtat, quan no hi ha política amb convenciment ideològic, el votant queda desmotivat. I és que el ciutadà, tip que els impostos no reverteixen en contraprestacions, ha dit prou a la fidelitat de vot dins els marges ideològics, perquè el polític és un centre de força que coordina mitjans per realitzar els objectius presentats en el programa. Per això amb el vot, molt ciutadà deixa el bo per tenir el millor. “Perquè viure és molt car”, diu el poeta. I la pobresa exclou.

tracking