Dret i deure ciutadà

Tenim tendència a carregar-ho tot als altres. I quan de deures cívics és del que es tracta, la ciutadania exigeix a la política les seves, moltes, responsabilitats. Les del ciutadà! És quan nosaltres no complim que el representant polític ha d’aplicar lleis i reglaments.

Tema d’escombraries, per exemple. Tot i que no s’atura la publicitat institucional del contenidor on hem de dipositar cada deixalla, no hi ha manera. La deixadesa és vergonyosa.

Força gent llença les escombraries sense bossa i deixa de tot fora dels contenidors, amb una contaminació visual i olfactiva que desespera a qui compleix i fa les coses tal i com s’han de fer. Insuportable. Hi ha espais on les zones de deixalla són caus de bactèries.

I de la mateixa manera que l’administració aplica les lleis quan són recaptatòries, la de trànsit, per exemple, i ho fa santament perquè en depèn la vida, hem de tenir present que hi ha bactèries que maten. Hi ha espais on l’entorn dels contenidors són catifes de vidres trencats que ningú no neteja. I si cau algú?

No només fa por, també fa fàstic. I que al segle XXI, quan tots els ciutadans paguem els mateixos impostos, els uns, davant de casa, tinguin zones arbrades, carrers endreçats o zones enjardinades, i que l’impacte visual d’altres sigui un cau de porqueria, i més encara, que en espais privats els propietaris dels quals incompleixen la llei i l’administració fan la vista grossa és un menyspreu aterridor. Perquè la llei obliga el tancament opac de qualsevol solar en zona urbana.

I les lleis són d’obligat compliment per tots els ciutadans i per tots els governs, sigui quina sigui l’administració des de la qual exerceixen el servei públic. Governar no és gens fàcil, sobretot quan has de recordar al ciutadà l’obligatorietat de les seves responsabilitats.

Si tens policia, pot actuar davant l’incívic que aparca en un pas de cotxes, per exemple. No és fàcil, la convivència. Però si fins ara viure en un poble volia dir qualitat de vida, cada vegada queda més relegada, aquesta qualitat.

La convivència obliga tothom a posar-hi tot el seu bon saber fer. Si tothom activa el seu sentit de la responsabilitat en tant que ciutadà, i en tant que polític, amb drets i amb deures, guanyarem als qui practiquen que el que és comú no és de ningú.