x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

CAFÈ DELS OMESOS
  • CARME VIDALHUGUET

Jo acuso

Actualitzada 17/01/2019 a les 09:25
Café dels Omesos

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Carme VidalHuguet

En francès, J’accuse!, és el títol de article d’Émile Zola publicat al diari L’Aurore el 13 de gener de 1898 redactat en forma de carta adreçada al president de la República arran de l’afer Dreyfus. “El meu deure és de parlar –diu Zola–, no vull ser còmplice. Les meves nits serien sovintejades per l’espectre de l’innocent que expia allà, en la més horrorosa de les tortures, un crim que no ha comès”. Un procés, aquest, que va marcar una època. L’expedient va iniciar-se el 1894 quan es van trobar uns documents militars francesos manuscrits en una paperera de l’ambaixada alemanya de París. El servei d’informació francès va concloure que pel tipus de documentació havia de provenir d’un policia que treballés a l’Estat Major, de manera que les sospites van recaure en Alfred Dreyfus, l’únic oficial jueu de l’oficina, en un moment d’ascens de l’antisemitisme. Jutjat en un consell de guerra en què les proves grafològiques no eren concloents, Dreyfus, que sempre va mantenir la seva declaració d’innocència, va ser condemnat per traïció i enviat a presó a la Guaiana el gener de 1895. Però va ser l’entrada de la intel·lectualitat en el cas el que va permetre donar-li un gir, arran, sobretot, de la carta de Zola, que repassa els fets i el procés que Dreyfus havia viscut aquells quatre anys i al final del text desafia l’alta cúpula militar. Va ser processat per difamació, Zola.

Aquest judici històric l’explica Benet Salellas al seu llibre intitulat, justament, Jo acuso. La defensa en judicis polítics, que es complementa amb un epíleg de Jordi Cuixart -perquè Salellas en forma part, de l’equip jurídic del president d’Òmnium-, l’estratègia del qual serà la defensa política, “sense renunciar a fer-ho tècnicament”, ens diu Cuixart, sinó mantenint amb fermesa la defensa de tot el que s’ha fet, sabent que no s’ha comès cap delicte. I reporta una visita a Soto que li va fer August Gil Matamala i que li deia: “No ens deixem enganyar, rebel·lió vol dir armes; sedició vol dir ferits, detinguts..., que vosaltres provoquéssiu sang. On és tot això si tot ho hem retransmès amb llum i taquígrafs?”. Com que el relat de la fiscalia és fictici, faig meva la divisa de Charlotte Delbó quan, a La mesura dels nostres dies, diu “pren sempre la paraula contra la injustícia”. Jo, com Zola!

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre