SEGRE

Creat:

Actualitzat:

A Enric Prat de la Riba: pensar i construir una Catalunya per al futur, número 2 de les edicions de la Revista de Catalunya, hi llegim una citació de La Veu del 2 d’agost del 1917 de Rovira i Virgili segons la qual “Prat de la Riba ha fet el miracle de la resurrecció de la Pàtria, ell va trobar una Catalunya-regió i, ens deixa, en morir, una nació catalana”. La nació que avui preparem i políticament treballem per al demà amb totes les dificultats endògenes i amb les moltes malvestats sobrevingudes per fer-la un Estat independent, lliure i sobirà. En aquesta mateixa publicació reportada, el professor Josep Murgades destaca que “quan Joan Fuster afirmava en pla de broma que ‘Espanya –no l’Estat, la ideologia– és una invenció de D. M. Menéndez Pelayo’ no s’adonava que de ‘broma’ no n’era tanta, i que possiblement ni tan sols era tal, ja que l’afirmació no podia ser més certa”. . Ara a més a més de les nostres pròpies dificultats per dissenyar aquest Estat que volem per a Catalunya, hem tastat Espanya amb tota cruesa. I l’hem tastada amb presó, exili i repressió, i, avui, amb ofec econòmic, només per haver governat amb la consegüent gestió que el fet de governar comporta. I l’hem tastada en el doble binomi d’Estat i d’ideologia. Ferotge. També amb agressions físiques de conseqüències irreparables. Una democràcia trop faible pour c’est qu’il a de fort, l’État. Estalviem-nos, llavors, tot de retrets i recels entre nosaltres i tirem endavant amb els ulls a la diana de l’adversari. I sense equivocar-nos: l’adversari de l’independentisme és l’Estat en tots i cadascun dels seus poders. Fem-ho sabent que mai com ara aquest país no n’havia tinguda tanta, de gent favorable a la independència. Que hem de ser molts més? Indiscutiblement. Però l’única força que nosaltres tenim davant els embats de Madrid i la seva cort és la unitat i un únic discurs. Les contradiccions partidistes ens afebleixen. Corregim errors. Perquè si és realment cert que tenim ambició d’Estat, el diàleg amb Espanya no podem obviar-lo. El diàleg, en política, és necessari per a la negociació. I la negociació, imprescindible per poder arribar a acords. I l’acord que necessitem és el referèndum. Arribi quan arribi en aquesta Espanya que encara arrossega el règim. I l’arrossega en tots els seus Tribunals!.

tracking