Som gent d'handbol, som gent del Pardinyes!
Sr. Director:
Benvolguts/es lectors i lectores, permeteu-nos explicar-vos una petita experiència personal. El nostre fill gran, després d’haver provat diversos esports, va venir a buscar-nos perquè pensava que per fi havia trobat el definitiu. La nostra sorpresa va ser majúscula ja que ens va dir l’handbol! El nostre fill, més aviat tímid i introvertit, no ens hauríem pensat mai que fes aquesta elecció. De fet, cap persona de la nostra família ni del nostre entorn hi havia jugat mai. El primer que ens va venir al cap va ser pensar on carai trobaríem un equip d’handbol a Lleida… Coneixíem, pel seu prestigi, l’equip de l’associació però vàrem veure que sols era femení. Un company de feina ens va informar de l’existència d’un equip d’handbol a Pardinyes. Quina gran descoberta!
El nostre fill fa 3 anys que està al club i puc dir que li ha canviat la vida. Ha conegut uns companys fantàstics i uns entrenadors/ es que valen el seu pes en or, no sols pels resultats esportius, sinó pels valors que transmeten als nostres fills. Que no ens tornin a dir que els nostres joves no són compromesos! Veniu a conèixer el nostre club i ho comprovareu! Gràcies, Rocío, Aleix, Xavi i Javi per tot el que ens esteu donant i tan desinteressadament! Ens heu ajudat a aprendre a estimar aquest esport i aquest club, podeu estar orgullosos de la vostra tasca, nosaltres segur que no ho oblidarem mai.
No ens volem oblidar d’agrair al club i la seva junta directiva tota la seva tasca i encoratjar-los a seguir per a aquesta línia. Moltes gràcies! Permeteu-nos finalment la llicència de cridar ben fort: Visca l’handbol, visca el Pardinyes! El nostre cor sempre groc i negre!
