Agraïment especial a la Residència Assistida Lleida - Balàfia

SR. DIRECTOR:

Escric aquesta carta per expressar el meu agraïment i el meu reconeixement personal i el de tota la meva família a tot el personal de la Residència Assistida per a la Gent Gran de Lleida-Balàfia I.

La meva mare, la Ramona Amorós, en va ser usuària des del 8 de març del 2016, en què hi va ingressar, fins al 13 d’agost d’enguany, data en què malauradament va morir. He de dir que la capacitació professional, la disposició personal i la sensibilitat individual de totes i cadascuna de les persones que ha tingut algun tipus de relació amb la meva mare han estat al nivell de l’excel·lència.

Les condicions físiques i cognitives de la mare van requerir, en gran part del temps en què va viure en aquest equipament, un tipus de tracte per part del personal assistencial, del mèdic i també de l’administratiu que no podem qualificar menys que de magnífic. En tot el temps que vam ser a la residència ens vam sentir part d’una gran família i tots els professionals van tenir un tracte exquisit tant amb la meva mare com amb mi, el meu marit o els meus fills. Sempre amb esperit predisposat de servei i un bon tacte especialment en els moments difícils que vam haver de viure en els darrers dies de la mare.

Moments en què també el personal dels serveis sanitaris d’Hospitalització Domiciliària (HODO), primer, i després del Programa d’Atenció Domiciliària i Equip de Suport (PADES), que cada dia es desplaçaven fins a la residència per tenir cura de la mare en el seu procés cap a la mort i (tan important com això) del suport afectiu a la nostra família. Val a dir que les instal·lacions i les condicions materials de la Residència per a la Gent Gran de Lleida-Balàfia són dignes de destacar, però de poc servirien si no comptés amb un equip humà, com a mínim, a l’alçada. I amb l’experiència que n’hem tingut ho podem corroborar. Pot semblar una exageració, però crec que no m’excedeixo gens ni mica.

Estem agraïts a la feina de totes i tots els professionals de la casa. Tant que creiem de justícia reconèixer públicament la seva tasca. Segur que és la seva obligació fer-ho bé. Però crec que també és la nostra obligació, la de totes les persones que hi viuen i la de llurs famílies, fer aquest reconeixement públic.

Massa sovint els treballadors públics són criticats injustament i hom silencia els seus mèrits. No volem destacar ningú en concret ni oblidar-nos de ningú, seria injust: auxiliars de geriatria, terapeutes, infermeres, metgessa, personal de neteja, personal de cuina, treballadora i educadora socials, personal d’administració, de recepció i d’altres serveis (perruqueria, podologia, etc.), directora.

I tots els residents... Moltes gràcies a tothom.