No entenc res…
Resposta a aquesta carta per part de l'economista Ramon Morell
Sr Director:
No entenc res. Com ja és prou sabut, la llarga crisi econòmica mundial, anomenada gran recessió, va començar l’any 2008, va tenir el seu origen als Estats Units i, posteriorment, es va traslladar a Europa. Una crisi que, segons els gurus econòmics, es va alimentar, entre altres causes, de la crisi energètica i alimentària mundial i la crisi hipotecària dels mercats, com a conseqüència dels múltiples delictes comesos pels bancs en la sobrevaloració dels seus productes financers. Va afectar tots els països europeus; òbviament, uns més que d’altres. En aquest sentit, Grècia va ser el que més la va patir i suporta encara.
El 2011, davant de l’esmentada crisi financera i pressupostària del citat país, la fuga de capitals a Suïssa, segons el diari alemany Handelsblatt, va ser de 280.000 milions d’euros. Una fuga de capitals que va suposar la sortida d’actius o diners de Grècia a Suïssa, com a resposta als successos politicoeconòmics que es preveien. L’esmentada suma, que es va evaporar en segons, va suposar l’equivalent al 120% del PIB del país hel·lè. El capital fugia de Grècia.
Entre el 2011 i el 2012, segons un informe del Banc Central Europeu, la crisi dels sistemes bancaris d’Espanya, Portugal, Irlanda i Grècia va significar el trencament i fugida de fons per valor de 355.000 milions d’euros, des dels esmentats països a entitats d’estats més estables com Holanda, Alemanya i França. En conseqüència, es col·legeix que les crisis polítiques i/o econòmiques són el punt de partida i, alhora, acceleradores de les fugues de capitals a qualsevol país del món.
Avui dia, ens agradi o no, és una indiscutible veritat que l’economia, per sobre de la política, és la que mana en les democràcies occidentals i és ella la que imposa les lleis.
Per això, em sorprèn que, pel que sembla, de res hagin servit els senyals i les indicacions de desastre econòmic que s’han llançat des de diferents fòrums, tribunes i organitzacions empresarials davant de la presumpta independència de Catalunya. No sembla que el procés català estigui influint en els mercats, que es mostren tranquils; ni en les inversions previstes per empreses com Nestlé, Amazon, Easyjet, Ikea, Volkswagen o el gegant coreà de les telecomunicacions KT, per citar algunes de les més conegudes, que no tinguin por i apostin per invertir a Catalunya.
Per la part espanyola, es pot dir que el 6 de setembre passat el Tresor Públic va col· locar 4.780,62 milions d’euros en bons i obligacions de l’Estat a mitjà i llarg termini amb tipus d’interès més baixos que en subhastes similars anteriors. La qual cosa, al meu entendre, vol dir que malgrat la inquietud provinguda dels últims successos concernents al desafiament sobiranista català l’acollida del deute espanyol ha estat ferma i favorable als mercats financers.
Per tot plegat, hi ha una cosa que no em quadra, que se m’escapa en aquest llarg procés de separació. Potser és que, com que jo sóc molt primari, penso que els polítics ens menteixen o tots, inclosos els mercats, ens enganyen. No entenc res…
Sr. Director:
