El pinxo
Sr. Director
No m’agrada l’“A por ellos”, no m’agrada la comparació que fan alguns dient “és com si anessin a la guerra” o “és com si els enviessin en direcció al Kosovo dels anys 90”...
No revesteix d’aquesta gravetat, els acomiaden com si anessin a un estúpid partit de futbol, així de supèrflua i inconscient és alguna gent. No tothom, és clar. Aquests matones de boquilla, a recer en la distància, rebolcant-se feliços en la seva condició, amb contractes precaris, governs corruptes, cada dia més pobres... com tots nosaltres. Tots aquests bocamolls, no estarien allí si anessin a una guerra.
Si fos una croada bèl·lica, no hi haurà un “A per ells!”, hi hauria llàgrimes, perquè sabrien que poden perdre un amic, germà, mare, pare... Hi hauria protestes perquè els seus familiars i amics no anessin al front, cridant consignes pacifistes, ja que tindrien por de perdre’ls.
Però no és una guerra, ni una croada, ni per desgràcia, un senzill partit de futbol, saben que van a unes manifestacions pacífiques on els cops i les agressions només vindran d’un costat, la seguretat del pinxo de classe, enrevenxinat per la no-resposta, envalentit per les ovacions dels covards i crescut davant l’incomprensible silenci dels còmplices.
