Imatges per oblidar

SR. DIRECTOR:

Les imatges que es van veure diumenge, 1-O, van ser esgarrifoses i, als meus 76 anys, incomprensibles i molt doloroses. No tinc paraules per qualificar-les perquè des de la meva impotència em veig incapaç de donar-los una explicació raonable.

Però estic content! Sí, estic molt content perquè tinc un Govern, l’espanyol, que em protegeix a mi i als meus; hi ha uns cossos, els de la Policía Nacional i la Guardia Civil, que estan amatents per poder protegir-me i salvaguardar la meva seguretat i llibertat com a ciutadà corrent. Ah, i els partits polítics: PSOE, PSC i Ciutadans, que no me n’oblidi! Com puc ser tan desagraït amb el Govern espanyol que ens estima? Jo ho lamento, no ho faré mes! Sé que seré condemnat i que aniré a l’infern. Ja no tinc remei!

Srs. del Govern central, PSOE, PSC, Ciutadans, Policía Nacional i Guardia Civil, no els fa vergonya el que van ocasionar ahir als homes i dones de Catalunya? Sí, ja ho sé, vostès tenen tota la raó del món. Sí, és així, però no ho perdin de vista: vostès no tenen la veritat. Jo tampoc la tinc, però el que sí que posseeixo, i això sí que no m’ho podran prendre ni massacrar, és el sentiment de ser català, de viure en una societat que és la catalana, que ha sigut al llarg de la seua història en solitari tant o més important que la castellana, que és la que per mitjà dels seus polítics, que no del seu poble, encara ens està massacrant després de 300 anys i que s’ha vist incapaç d’integrar en igualtat de condicions els diferents pobles que hi ha dins l’Estat espanyol.

Senyors meus, deixin-nos tranquils! No ens estimin tant! No ho mereixem! No se n’adonen que som unes males persones? Moltes gràcies per deixar-me expressar el meu sentiment!