SEGRE

Jordi Parladé Cabiscol

Confiança total amb el Govern

Creat:

Actualitzat:

SR. DIRECTOR:

Després de tots els esdeveniments des de l’1-O, em sento molt dolgut amb l’Estat espanyol. Són gent que no han après res de res, s’han quedat ancorats als segles XVII-XVIII. Ni PSOE ni PP (i bé, si em poso amb els partits catalans, no em puc creure que un partit de tota la vida catalanista com el PSC, amb el Sr. Àngel Ros de president i Sr. Miquel Iceta de secretari general, pugui actuar d’aquesta manera). Pel que fa als altres partits de nova fornada, falta veure si aguantaran fins al final (bé, Ciudadanos ja sabem com les gasten, aliats totals amb el PP, i això que el Sr. Rivera va dir que no pactarien mai amb el Sr. Rajoy, sort d’això).

Els catalans hem de tenir confiança cega amb els nostres dirigents. Ens van dir que tindríem urnes i les vam tenir, i paperetes, votants i taules electorals, malgrat les pallisses de les forces de l’Estat, totalment desmesurades. I després diuen que no hi va haver referèndum. En quin món viuen, aquesta gent? Jo no pensava veure res així mai més a la meva vida, però el temps de la repressió ha tornat, però ara, en lloc de ser grisos són blaus.

El Sr. Ros, tan informat que està en tot moment, no sabia què havia passat a Sant Julià de Ramis a primera hora? O és que no era problema seu? Jo, sense tenir tants assessors, sí que ja n’estava assabentat. Però no cal parlar només del Sr. Ros, perquè a tots aquests alcaldes de la seva línia, què els passa? Que tenen al·lèrgia a la democràcia? Que no entenen que és el poble qui mana? Que a Madrid no els entri, més o menys s’entén, però vostès?

Jo vaig tenir un molt mal dia al veure com pegaven la meva gent, i que surtin i diguin que ha estat una càrrega proporcional... Això és molt penós, on és la democràcia?

A tots aquests alcaldes i dirigents polítics que van dir que era proporcional la càrrega, què dirien si estiguessin atacant els seus avis, fills, parelles? Dirien que va ser proporcionat? Que s’ho mereixien per haver anat allí?

Molt malament, així no. A Catalunya, després d’això hi ha un abans i un després i jo dono tot el meu suport al president Puigdemont i al seu Govern. El dia 10/10, al principi molts vàrem quedar una mica desil·lusionats, però pensat una mica, no hem tingut tot el que ens han anat dient? Ara hem de dubtar? Doncs no, perquè això ho tenim a tocar. Salut a tots i força.

Visca la República catalana i visca Catalunya.

tracking