Catalunya, majoria d'edat

SR. DIRECTOR:

Ni Congrés, Parlament, Consell de Ministres, Govern; ni discursos, cartes, reunions, entrevistes; ni res de res ens servirà per arribar a una solució entre Catalunya i Espanya. El problema només és un: la majoria d’edat assolida per  Catalunya, que exigeix emancipació definitiva d’una Espanya que només es justifica a si mateixa en el seu paper de dida, primer, i de l’exercici de pàtria potestat, posterior i permanent, almenys fins avui. 

Durant aquests tres-cents últims anys, Catalunya, quan s’ha sentit forta i amb relativa llibertat, ha optat per  independitzar-se d’Espanya. És el sentiment i voluntat d’un poble emergent que aspira, com qualsevol altre poble, a ser ell mateix. Vol ser una nació més d’Europa, amb els seus drets i obligacions, com la nació espanyola, no més, però  tampoc menys. 

Contra aquesta voluntat catalana de sobirania s’alça Espanya, que la reprimeix constantment perquè no abandoni el seu lloc i segueixi al costat de la resta de les autonomies espanyoles. Formen dues línies paral·leles a diferent nivell que mai es trobaran. Això sí, Espanya té la legislació al seu favor, però no pot ofegar l’aspiració legítima de més de dos  milions de patriotes que clamen per la plena identitat del seu país, prou base perquè els pobles, al llarg de la història de la humanitat, hagin obtingut la seva pròpia carta de ciutadania.