La Casa de l'Hereu d'Alcarràs

Sr. Director:

Faig referència a l’article que es va publicar el dia 9 del mes corrent al seu diari en què diuen: “Lleida i Alcarràs es disputen una antiga casa senyorial del poble llegada a la beneficència”.

He revisat el testament, de la segona comtessa Sra. Gregoria Adela Hidalgo Soriano, facilitat per una persona de la família Gaminde. En aquest, i en les clàusules 3a a 6a, deixa uns llegats monetaris a persones properes a ella i a un col· legi de Lekeitio. A la 7a diu textualment: “Del remanente de sus bienes, derechos y acciones instituye por su heredero en usufructo vitalicio a D. Carlos Salinas de Gaminde.” Si mort aquest la seva esposa serà usufructuària d’una finca i dels altres béns serà usufructuària vitalícia la mare d’aquell, que tindrà també l’usdefruit de la finca indicada si sobreviu a aquella.

Al darrer punt de la 7a diu: “Cuando fallezcan los mencionados usufructuarios heredará tal remanente de bienes en pleno dominio la Junta de Beneficiencia Pública de Lérida.”

Les tres persones citades ja estan traspassades, i per tant entra en joc el concepte que tenia beneficiència l’any 1951, que és l’any en què es va fer el testament, amb la particularitat que el Sr. Carlos Salinas de Gaminde l’any 2002 va renunciar a l’usdefruit de la “Villa Torregrossa” de Sant Sebastià a favor de l’Ajuntament de Lleida, qui la va vendre per 1.023.000 euros, que segons l’àrea social de la Paeria el 2015 revertirien en un projecte social que s’havia de consensuar entre les tres parts que integraven l’antiga beneficència lleidatana: Paeria, Bisbat i Audiència Provincial a l’antic mercat de Santa Teresa. Al 2016, en canvi, es deia que el consorci per a persones sense llar format per la Paeria, el Bisbat, Arrels i Càritas preveien traslladar el projecte a l’antiga residència Pare Coll.

Sobre la casa d’Alcarràs, és un assumpte que sembla que s’ha de resoldre entre la Generalitat i els Ajuntaments d’Alcarràs i de Lleida. Ara bé, sí que els voldria recordar a totes les parts interessades la clàusula novena del testament, en què la segona comtessa diu: “Recomienda muy expresamente a sus herederos que cuiden se halle siempre en buen estado el panteón familiar que tienen en el cementerio de Lérida.”

Dic això ja que avui he anat a fer un cop d’ull al panteó, i senyors, fa pena: les cadenes que l’envoltaven pels dos costats i les quatre argolles adossades a la llosa per obrir i accedir al departament subterrani del nínxol han desaparegut. Totes les plaques de marbre del nínxol estan brutes, a terra hi ha herbes amb les que segurament es podria muntar el pessebre d’enguany, i un tros solt de canonada de comunicació els fa costat. Fins i tot a terra hi hem trobat un colom mort segurament de la pena que li feia veure l’estat d’aquest panteó. Per favor, senyors, i a qui pertoqui, facin un manteniment adequat del panteó, segur que la segona comtessa de Torregrossa estarà contenta veient que li han fet cas.