Gràcies, Ernest!

SR. DIRECTOR:

Benvolgut Ernest, Ja fa 17 anys que no ets amb nosaltres, i et vull dir que et trobem a faltar... 

Tu en tindries 80 i tot just faria 30 anys la Llei amb la qual, sota el teu lideratge, el govern socialista ens atorgava el dret universal a la Sanitat Pública desplegant el que ja recollia la Constitució. Una llei pionera, referent per Europa. Una llei que va dignificar tots els ciutadans i que acabava amb la beneficiència. En aquesta llei ens vàreu deixar dit que tots i totes teníem dret a la protecció de la salut i a l’atenció sanitària. 

¿Saps que vàrem posar en marxa nous espais per a l’atenció sanitària durant els anys de govern, vam avançar en termes de protecció i prevenció, vam treballar per reforçar el paper dels i les nostres professionals, intentant avançar en termes de qualitat i atenció? Mai podrem agrair prou el que vas fer per millorar la salut i l’esperança de vida de milers de persones. En proposem modernitzar el sistema públic de salut per arribar més i millor, i garantir que segueixi sent sostenible. 

La ciutadania era el focus dels teus pensaments, no només pensant com podies avançar en termes d’igualtat i d’equitat, sinó també pensant en la pau i l’entesa entre els que pensen diferent. La teva tasca amb Elkarri o des de l’activisme polític català van ser una llum per a tots els que, a tu i altres com tu, hem seguit. En els moments complexos que avui vivim, vull que sàpigues que nosaltres seguim proposant solucions, estem per sumar i construir, i no per excloure o dividir, i només units construirem el país que tots volem. 

Jo no et vaig conèixer. Però crec que és la meva responsabilitat i la de tots els i les militants del Partit Socialista de Catalunya mantenir viva la teva memòria, i com ja fan tants i tantes, retre’t homenatge en nom de tots aquells que apostem pel diàleg, la negociació i l’entesa. Però també per aixecar ben alta la veu, com ho vas fer tu, deixant clar que els nostres són valors universals i compartits arreu del món, com la igualtat, la justícia, la protecció i defensa de l’estat del benestar tan qüestionat en els darrers temps, i seguir amb el compromís d’avançar amb aquells processos de reformes progressistes que amb la participació de tothom facin de la nostra una societat més justa. Avui trobem a faltar el teu compromís i el teu coratge. 

Gràcies per tot, Ernest!