Sóc professora, faig vaga i estimo el meu alumnat

Sr. Director:

Aquests dies a la sala de professors, quan aixequem el cap per agafar aire i seguir amb les nostres tasques infinites, ens preguntem entre nosaltres, amb una petita veu, si ens adherirem a la vaga feminista convocada per diversos sindicats i entitats polítiques pel proper 8 de març.

Les respostes, com ha de ser, són variades però predomina la de “potser només dues hores, és que tinc batxillerat, examen...”. Jo, que no vull aprofitar aquest espai per enumerar les raons per les quals sóc feminista, veig que això de les dues hores és fer les coses a mitges. Sí, però que no es noti gaire. I sobretot que ningú em vegi com a radical, és clar, ser feminista no està gaire ben vist. Sabem que el “sí però no” és un no.

No és un matís, és un no. Potser no m’explico prou bé: sí, però què hi farem, el món és injust per a una part de la societat; sí, hi ha desigualtat de gènere, però està muntat així. Sí, deixo de treballar però us passo aquesta feina per a la classe de tal, etc.

I, una vaga, en això coincidim tots els demòcrates, és un dret, un acte volitiu de donar veu a les nostres idees. Una vaga és una aturada. Aturar-se vol dir prendre la responsabilitat del que un individu pensa i fa. Deixar tasques per a qui ens cobrirà mentre nosaltres fem vaga no és aturar-se, sinó saturar els companys i companyes. I, a més, no serem nosaltres qui acompanyarem l’alumnat en la realització d’aquelles tasques i, deixant feina, estem desenvolupant la nostra feina, com si tinguéssim la grip o estiguéssim rebent formació. Les repercussions, a més, tampoc són les mateixes en la nostra nòmina.

D’altra banda i ja per acabar, els professors no només transmetem coneixements, també som agents socials, models de pràctiques i persones compromeses amb l’educació. El fet de no treballar aquell dia té unes conseqüències i és un acte polític. El nostre alumnat està veient- nos actuar i està fent una lectura que també l’està formant. La nostra absència l’està formant en valors. El nostre silenci està parlant. Per això, aquesta vaga no hauria de ser a mitges perquè algunes coses a mitges no són res, ni tan sols quelcom de simbòlic.